Tradicions i llegendes

La festa dels Tonis és una de les celebracions més arrelades del municipi. Dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels animals, té els orígens al segle XIX i se celebra ininterrompudament des del 1888. L’any 2011, la Generalitat de Catalunya la va declarar Festa Tradicional d’Interès Nacional.

La festa té lloc l’últim diumenge de gener i és, de nou, la festa major d’hivern. A més de la cavalcada dels Tres Tombs, el cap de setmana inclou propostes com el mercat d’artesania, el ball de gegants, exposicions, visites guiades i sardanes.

L’entitat Tonis de Santa Eugènia de Berga organitza la celebració i conserva el patrimoni vinculat a la festa i al món rural: carruatges, guarniments, eines, maquinària agrícola, indumentària i documentació, entre altres elements. Se n’han inventariat 364, que formen una col·lecció de gran valor etnològic i cultural.

La implicació de l’entitat i de generacions de veïns i veïnes manté viva aquesta festa participativa, plenament integrada en la identitat cultural del poble.

Els gegants l’Eugènia i en Berga són figures emblemàtiques de Santa Eugènia de Berga. Creats el 1996 per a la Festa Major, s’han convertit en símbols de la identitat i la cultura popular del municipi. L’Eugènia fa 3,60 metres i va ser finançada pel Casal d’Avis, que en va triar el nom; en Berga, de 3,70 metres, el va adquirir l’Ajuntament. El seu nom es va escollir en referèndum popular i recorda una vila rural documentada des del 910, avui vinculada als Plans d’en Berga.

Construïdes per Aragonesa de Fiestas, les figures han participat en nombroses cercaviles i trobades. Des del 1999 tenen un ball propi, amb música de Sebastià Bardolet i coreografia d’Antoni Rodríguez, estrenat durant la Festa Major.

Després d’una etapa de poca activitat i de la dissolució temporal de la colla entre el 2008 i el 2011, veïns i veïnes van contribuir a recuperar-les i mantenir viva la tradició.

El juliol del 2025, les figures van estrenar una restauració integral al taller Sarandaca de Granollers. Les obres van reparar l’estructura, reforçar mans i braços i renovar els cargols, els suports i la pintura, tot respectant la tradició gegantera catalana.

La llegenda del Drac Meluc és una història de la tradició popular de Santa Eugènia de Berga, transmesa oralment i popularitzada a mitjan segle XX. Se situa als voltants del pla de Sala-d’Heures i del Muro.

Segons el relat més conegut, un pastor va trobar un ou enorme, com una pilota, i el va amagar sota una soca de roure prop de la balma de la pedra de les quatre barres, a tocar del torrent i del camí que baixa cap al pla. D’aquell ou en va néixer una criatura misteriosa: el Drac Meluc.

Diverses històries situen la bèstia a la zona, sobretot en nits de lluna plena. La descriuen com una figura enorme que es movia per les aigües fosques de la presa i que, en desaparèixer, deixava olor de sofre i una estela de foc. També es deia que s’enfurismava amb l’olor d’alcohol i atacava les persones que trobava pels camins, deixant-les inconscients abans d’arrossegar-les cap a l’aigua.

La llegenda afegeix que un passadís subterrani connectava la balma del Muro amb el pou de la Ning-ning, prop del serrat de les Bruixes. Avui, el Drac Meluc continua formant part de l’imaginari i la memòria col·lectiva del poble, com una de les seves llegendes més singulars. Així, camins, balmes i aigües de la zona esdevenen l’escenari d’una història transmesa entre generacions.

El serrat de les Bruixes, prop de Puigsacost, és un indret llegendari de Santa Eugènia de Berga. La tradició deia que les bruixes s’hi reunien per ballar abans de les tempestes i pedregades. Alguns pagesos asseguraven haver vist figures al serrat abans que la pedra malmetés els camps.

A prop hi ha el pou de la Ning-ning, on la canalla anava a jugar. Segons explicaven, en tirar-hi una pedra se sentia un so metàl·lic i profund —«ning-ning»—, origen del nom. Es creia que el pou era encantat i que a dins hi vivien bruixes. Les històries recollides pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona en mostren la petjada en l’imaginari local.

Les bruixes s’associaven a desgràcies, malalties del bestiar i temporals, però també podien ser protectores. Una llegenda explica que una bruixa va prometre al pagès de Puigsacost, colpit per les males collites i la mort de diversos fills, que no en perdria cap més. Segons la tradició oral, la promesa es va complir.

Aquestes llegendes, part del patrimoni immaterial del municipi, mostren com les generacions antigues explicaven els fenòmens naturals i les desgràcies. El serrat i el pou continuen vius en la memòria popular.

La tradició oral de Santa Eugènia de Berga conserva relats de màgica, fenòmens inexplicables i personatges llegendaris, sovint vinculats a creences religioses i supersticions.

Una història parlava d’un tram de la carretera entre Vic i Santa Eugènia on, de nit, queien pedres sobre els vianants sense que veiessin qui les llançava. També s’hi apareixia una figura fosca amb un llum. Alguns ho atribuïen a la «màgica», pràctiques misterioses associades a llibres i objectes màgics. Segons relats recollits pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, les aparicions van acabar quan algú va disparar contra la figura.

També es creia que les ànimes tornaven si tenien promeses o assumptes pendents. Un relat explica que una mare morta s’apareixia als fills petits per cuidar-los; la família pensava que necessitava misses i pregàries per poder descansar.

La memòria popular conserva igualment la figura del Serraller, cap d’una banda de lladres del segle XVIII, a qui s’atribuïen robatoris i assassinats. La tradició diu que el van capturar a l’hostal del Bolló després d’un enfrontament amb els Mossos d’Esquadra. Les seves aventures es van explicar durant anys al poble.