Tradicions i llegendes

La festa dels Tonis de Santa Eugènia de Berga és una de les celebracions més arrelades i emblemàtiques del municipi. Vinculada a la festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals, aquesta tradició té els seus orígens al segle XIX i se celebra de manera ininterrompudament des de l’any 1888, fet que la converteix en una de les celebracions dels Tres Tombs amb més continuïtat del país.

La importància i l’arrelament d’aquesta celebració van portar la Generalitat de Catalunya a declarar-la Festa Tradicional d’Interès Nacional l’any 2011, mitjançant l’acord de govern GOV/53/2011, de 22 de març.

Actualment, la festa se celebra l’últim diumenge del mes de gener i s’ha anat ampliant amb el pas dels anys fins a convertir-se, de nou, en la festa major d’hivern de Santa Eugènia de Berga. A més de la tradicional cavalcada dels Tres Tombs, el programa inclou diverses activitats culturals i populars que omplen el poble durant tot el cap de setmana: un mercat d’artesania, ball de gegants, exposicions, una visita guiada a l’església romànica i balls de sardanes, entre altres propostes.

La festa és possible gràcies a la tasca de l’entitat Tonis de Santa Eugènia de Berga, que manté viva la tradició i n’organitza la celebració cada any. L’associació conserva també un important patrimoni vinculat a la festa i al món rural: carruatges i vehicles de tracció animal, guarniments per als animals, eines i maquinària agrícola, indumentària, banderoles, cartells i altres objectes relacionats amb la història de la celebració. En total, s’han inventariat 364 elements patrimonials vinculats a la festa, que constitueixen una col·lecció de gran valor etnològic i cultural per al municipi.

Gràcies a la implicació de l’entitat i de moltes persones del poble al llarg de generacions, els Tonis continuen sent avui una festa viva, participativa i plenament integrada en la identitat cultural de Santa Eugènia de Berga.

L’Eugènia i en Berga són els gegants de Santa Eugènia de Berga i una de les figures més estimades i emblemàtiques del municipi. Van ser creats l’any 1996 amb motiu de la Festa Major i des d’aleshores han esdevingut un símbol de la identitat i la cultura popular del poble.

La geganta, l’Eugènia, de 3,60 metres d’alçada, va ser finançada per l’Associació de Pensionistes / Casal d’Avis, que també en va escollir el nom. El gegant, en Berga, de 3,70 metres, va ser adquirit per l’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga per completar la parella. El seu nom va ser triat mitjançant un referèndum popular organitzat per la colla gegantera acabada d’estrenar. El nom “Berga”, que complementa el topònim del municipi, prové d’una vila rural documentada des de l’any 910 i recordada encara avui amb la partida de terra coneguda com els Plans d’en Berga.

Les figures van ser construïdes per Aragonesa de Fiestas i, amb més de 25 anys d’història, han participat en innombrables cercaviles i trobades geganteres arreu del territori. Des de l’any 1999 compten també amb un ball propi, amb música composta per Sebastià Bardolet i coreografia d’Antoni Rodríguez. Aquest ball es va interpretar per primera vegada a la mostra de balls de la Ciutat Gegantera de Vic i es va estrenar oficialment el 3 de setembre de 1999 a l’inici de la Festa Major de Santa Eugènia de Berga.

Al llarg dels anys, els gegants han viscut etapes de gran activitat i també moments més difícils, com la dissolució temporal de la colla gegantera entre els anys 2008 i 2011. Tot i això, la implicació i l’esforç de veïns i veïnes del poble van permetre recuperar-los i mantenir viva aquesta tradició.

El juliol de 2025, l’Eugènia i en Berga van tornar a lluir com nous després d’una restauració integral duta a terme al taller Sarandaca de Granollers. Les figures presentaven desperfectes acumulats durant gairebé vint anys sense un manteniment profund, i l’actuació va incloure la millora de l’estructura interna, el reforç de mans i braços, la substitució de cargols i elements de suport i un repintat complet amb acabats més naturals, mantenint sempre la fidelitat a la tradició gegantera catalana.

Amb aquesta restauració, Santa Eugènia de Berga recupera plenament dues figures que formen part de la memòria col·lectiva del poble i que continuen representant la cultura, la història i l’esperit festiu del municipi.

La llegenda del Drac Meluc és una història relativament moderna de la tradició popular de Santa Eugènia de Berga. Tot i que s’ha transmès oralment entre generacions de veïns, la seva formulació actual es va popularitzar a mitjans del segle XX, vinculada a diversos relats situats als voltants del pla de Sala-d’Heures i del Muro.

Segons la narració més coneguda, un pastor hauria trobat un ou de dimensions extraordinàries, semblant a una pilota. Per por del que podia sortir-ne, el va amagar sota una soca de roure prop de la balma situada a la zona de la pedra de les quatre barres, en un indret proper al torrent i al camí que baixa cap al pla. Amb el temps, d’aquell ou en va néixer una criatura misteriosa: el Drac Meluc.

Diversos relats expliquen que la bèstia s’hauria deixat veure en algunes ocasions pels voltants del pla de Sala-d’Heures i del Muro, sobretot en nits de lluna plena. Les històries descriuen una figura enorme que es movia entre les aigües fosques de la presa i que, en desaparèixer, deixava una forta olor de sofre i una estela de foc.

La tradició també diu que el Drac Meluc s’enfurismava quan detectava olor d’alcohol i que podia atacar les persones que trobava pel camí, deixant-les inconscients abans d’arrossegar-les cap a l’aigua. Alguns relats afegeixen que la criatura disposava d’un passadís subterrani que connectava la balma del Muro amb el pou de la Ning-ning, situat prop del serrat de les Bruixes.

Amb el pas dels anys, la història del Drac Meluc s’ha convertit en una de les llegendes més singulars de l’imaginari popular de Santa Eugènia de Berga, vinculada a diversos indrets del terme i a la memòria col·lectiva del poble.

Un dels indrets més misteriosos i llegendaris de Santa Eugènia de Berga és el serrat de les Bruixes, situat a tocar de Puigsacost. Segons la tradició popular, aquest era un lloc temut pels pagesos de la zona, especialment quan s’acostaven grans tempestes. S’explicava que les bruixes es reunien al capdamunt del serrat per ballar i fer rotllanes mentre el cel s’enfosquia, i que aquells balls eren el senyal que arribaria una forta pedregada. Algunes persones asseguraven haver vist figures ballant dalt del serrat just abans que els camps quedessin arrasats per la pedra.

Ben a prop del serrat hi ha el conegut pou de la Ning-ning, un forat profund envoltat de llegendes. La canalla del poble hi anava sovint a jugar i, segons explicaven, quan s’hi tirava una pedra se sentia un soroll metàl·lic i profund que feia “ning-ning”, origen del nom del pou. La creença popular deia que a l’interior hi vivien bruixes i que aquell indret estava encantat. Les històries recollides pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona mostren fins a quin punt aquest espai havia quedat gravat en l’imaginari popular de Santa Eugènia.

Les bruixes del pou de la Ning-ning no sempre apareixen com a figures malignes. Tot i que moltes narracions les relacionen amb desgràcies, malalties del bestiar o temporals devastadors, també hi ha relats on actuen d’una manera inesperadament protectora. Una de les històries més conegudes explica que el pagès de Puigsacost vivia desesperat després d’anys de males collites i de la mort de diversos fills petits. Els veïns atribuïen totes aquelles desgràcies a les bruixes del serrat. Però un dia, una de les bruixes del pou es va presentar a la casa i, lluny de causar-los cap mal, va prometre a la família que no se’ls moriria mai més cap fill. Segons la tradició oral, aquella promesa es va complir.

Aquestes llegendes formen part del patrimoni immaterial de Santa Eugènia de Berga i ens permeten entendre com les generacions antigues interpretaven els fenòmens naturals, les desgràcies i els misteris del món que els envoltava. El serrat de les Bruixes i el pou de la Ning-ning continuen sent avui dos dels espais més evocadors de la memòria popular del poble.

La tradició oral de Santa Eugènia de Berga conserva nombroses històries relacionades amb la màgica, els fenòmens inexplicables i els personatges llegendaris que durant generacions van alimentar l’imaginari popular del poble. Molts d’aquests relats es transmetien a la vora del foc o durant les llargues vetllades a les cases de pagès, i combinaven creences religioses, supersticions i fets que la gent considerava reals.

Una de les històries més conegudes parlava d’un tram de la carretera entre Vic i Santa Eugènia on, de nit, els vianants sentien una pluja de pedres damunt seu sense arribar a veure mai qui les tirava. També s’explicava que en aquella zona hi apareixia una figura fosca amb un llum, una mena de fantasma que sembrava el terror entre la gent que hi passava. Alguns atribuïen aquests fenòmens a la “màgica”, és a dir, a pràctiques misterioses vinculades a llibres i objectes considerats màgics. Segons les narracions recollides pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, aquestes aparicions es van acabar el dia que algú va disparar contra la figura misteriosa.

Les històries d’apareguts també eren molt presents en la memòria popular. Es creia que algunes ànimes podien tornar del més enllà quan havien deixat promeses per complir o assumptes pendents. Un dels relats recollits explicava el cas d’una mare morta que s’apareixia als seus fills petits per cuidar-los i protegir-los. La família interpretava aquestes aparicions com un senyal que l’ànima necessitava misses i pregàries per poder descansar definitivament.

El folklore local també conserva memòria de bandolers famosos que actuaven per la Plana de Vic i les Guilleries. El més recordat és el Serraller, cap d’una banda de lladres del segle XVIII que, segons les històries populars, havia comès nombrosos robatoris i assassinats. La tradició explica que va ser capturat a l’hostal del Bolló després d’un llarg enfrontament amb els Mossos d’Esquadra. Durant molts anys, les seves aventures i crims van continuar formant part de les converses i narracions populars de Santa Eugènia i dels pobles veïns.