Patrimoni arquitectònic

L’església de Santa Eugènia de Berga és una joia del romànic situada entre Vic i Taradell, al cor d’Osona. Esdevé declarada Bé d’Interès Nacional (BCIN) l’any 1931 durant la II República i destaca per la seva estructura imponent d’una nau i tres absis oberts al transsepte, coberts amb volta de canó. Sobre el creuer s’alça un cimbori octogonal que sosté el campanar de tres pisos, un element singular de l’arquitectura religiosa de la comarca.

Aquest campanar, del segle XII, presenta finestres de diverses tipologies i un fris de finestrals cegats, rematat per una coberta piramidal amb creu i penell. La portalada de ponent és un dels elements més destacats del temple, amb arquivoltes ricament ornamentades i capitells esculpits amb motius vegetals, animals i antropomorfs, en clara influència de l’escola ripollesa. La resta de la façana, restaurada al segle XX, manté l’equilibri original de la construcció. A l’interior, la restauració ha deixat la pedra nua a la vista, ressaltant la senzillesa i monumentalitat de l’edifici.

Històricament, l’església apareix documentada des del 917 i va ser reconstruïda entorn del 1050, amb una nova consagració el 1173. En segles posteriors, es van afegir diverses capelles laterals, eliminades durant les restauracions del segle XX. Recentment, el temple ha estat objecte d’una acurada restauració dins el programa Romànic Obert, que ha permès preservar aquest patrimoni arquitectònic per a les generacions futures.

Al MEV, Museu d’Art Medieval de Vic es conserven restes de pintures murals i dues lipsanoteques romàniques d’aquest temple.

Dates de visites guiades gratuïtes a l’església:

Diumenge 25/01/2026 – 10 h
Diumenge 26/04/2026 – 11 h
Diumenge 21/06/2026 – 11 h
Diumenge 06/09/2026 – 10 h i 12 h (Festa major)
Diumenge 08/11/2026 – 11 h
Diumenge 31/01/2027 – 10 h (Festa dels Tonis)

El punt de trobada és davant l’església, 10 minuts abans que comenci la visita.

Es recomana reservar la visita amb antel·lació des de l’apartat de Programació.

Villa Carmen és un dels edificis patrimonials més emblemàtics de Santa Eugènia de Berga. Els seus orígens es remunten a l’antic mas Gener de la Plana, documentat des de l’edat mitjana i vinculat al llarg dels segles a diferents propietaris, entre els quals hi hagué el Bisbat de Vic i diverses famílies particulars.

L’aspecte actual de la finca pren forma durant la segona meitat del segle XIX, quan es construeix la torre residencial que encara avui la caracteritza. L’edifici, conegut com a Villa Carmen —possiblement en honor de Carme Juncadella, esposa d’un dels propietaris—, destaca per la seva arquitectura eclèctica, amb influències de les residències senyorials europees. Elements com l’escala monumental d’accés, la simetria de la façana i els jardins que l’envoltaven li confereixen una personalitat singular.

Després de quedar deshabitada a partir de la dècada de 1970, la finca va entrar en un llarg període de deteriorament provocat per l’abandonament i la manca de manteniment. L’estat de conservació va empitjorar progressivament fins al punt que es va arribar a témer per la pèrdua de parts de l’immoble.

Amb la voluntat de preservar aquest element destacat del patrimoni local, l’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga va adquirir la propietat l’any 1997. Des d’aleshores, i especialment en els darrers anys, s’han impulsat diverses actuacions destinades a garantir-ne la conservació i evitar un deteriorament irreversible o, fins i tot, el risc d’enderroc. Les obres han inclòs la reparació de les cobertes per eliminar les filtracions d’aigua, la consolidació estructural de diferents sectors de l’edifici, la rehabilitació de les façanes, el tractament de les humitats i la restauració dels tancaments exteriors.

Gràcies a aquestes intervencions s’ha aconseguit estabilitzar l’estructura de Villa Carmen i recuperar-ne els elements exteriors més afectats pel pas del temps, especialment les façanes i les cobertes. Tot i això, encara resta pendent una rehabilitació integral dels espais interiors, imprescindible per recuperar plenament l’edifici i definir-ne els futurs usos.

Actualment, Villa Carmen és de titularitat municipal i continua formant part del patrimoni arquitectònic de Santa Eugènia de Berga, mentre es treballa en l’estudi de possibles projectes que permetin culminar-ne la rehabilitació i garantir-ne el futur.

El Casal de Sala-d’Heures és un dels elements patrimonials més singulars del terme de Santa Eugènia de Berga. L’origen d’aquest indret es remunta a l’edat mitjana: la primera referència documentada a la casa d’Heures és del segle XII, quan hi havia una residència fortificada vinculada al terme del castell de Taradell. D’aquell conjunt medieval encara es conserva la capella romànica de Sant Joan, així com diverses restes arquitectòniques que formen part d’un conjunt declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

El casal actual és una gran construcció d’estil neoromànic edificada entre els anys 1930 i 1934, que es va aixecar a prop de l’antic emplaçament medieval. Durant la Guerra Civil espanyola, aquest indret també va tenir un paper destacat. La proximitat amb el camp d’aviació republicà del pla de l’Omeda va fer que el casal fos utilitzat com a lloc d’estada i protecció per diverses personalitats del bàndol republicà, entre les quals el president del govern Juan Negrín, el president de la República Manuel Azaña, el ministre Indalecio Prieto o la dirigent política Dolores Ibárruri.

Actualment el casal i la finca que l’envolta formen un conjunt històric i paisatgístic de gran valor dins el territori de Santa Eugènia de Berga. Es tracta, però, d’una propietat privada i no és visitable.

Durant la Guerra Civil espanyola, l’entorn de Santa Eugènia de Berga va tenir un paper rellevant en la història de l’aviació militar. L’any 1938 el govern de la República va construir un camp d’aviació al pla de la Quintana, en una zona situada entre els municipis de Sant Julià de Vilatorta, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga.

Aquest aeròdrom formava part de la xarxa de camps d’aviació que l’aviació republicana va crear per donar suport al front de guerra. El conjunt disposava de diverses instal·lacions militars, entre les quals hi havia hangars, un polvorí, refugis antiaeris, un búnquer i diversos refugis elementals destinats a protegir el personal i el material.

Actualment encara es conserven alguns d’aquests vestigis repartits pel territori. Diversos refugis i estructures militars formen part d’un itinerari històric senyalitzat que permet recórrer els principals punts de l’antic aeròdrom i conèixer el paper que aquest espai va tenir durant la Guerra Civil.

Aquest conjunt constitueix avui un espai de memòria històrica que recorda un episodi important de la història contemporània del territori.