Patrimoni arquitectònic

Santa Eugènia de Berga conserva diversos elements arquitectònics que permeten entendre l’evolució històrica del municipi al llarg dels segles. Des del romànic medieval fins als episodis més recents de la història contemporània, aquests espais expliquen la relació del poble amb el seu territori i amb els esdeveniments que han marcat la seva història.

Entre els principals elements del patrimoni arquitectònic del municipi destaquen l’església romànica de Santa Eugènia, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i un dels edificis més emblemàtics del poble; el Casal de Sala-d’Heures, conjunt històric amb orígens medievals també declarat BCIN; Villa Carmen, torre senyorial vinculada a l’antic mas Gener de la Plana que reflecteix la transformació del territori durant el segle XIX; i l’antic camp d’aviació de la Guerra Civil, que recorda el paper que aquest territori va tenir durant els darrers anys del conflicte.

Aquests espais formen part del patrimoni històric de Santa Eugènia de Berga i contribueixen a preservar la memòria i la identitat del municipi.

Església romànica de Santa Eugènia de Berga

L’església de Santa Eugènia de Berga és una joia del romànic situada entre Vic i Taradell, al cor d’Osona. Esdevé declarada Bé d’Interès Nacional (BCIN) l’any 1931 durant la II República i destaca per la seva estructura imponent d’una nau i tres absis oberts al transsepte, coberts amb volta de canó. Sobre el creuer s’alça un cimbori octogonal que sosté el campanar de tres pisos, un element singular de l’arquitectura religiosa de la comarca.

Aquest campanar, del segle XII, presenta finestres de diverses tipologies i un fris de finestrals cegats, rematat per una coberta piramidal amb creu i penell. La portalada de ponent és un dels elements més destacats del temple, amb arquivoltes ricament ornamentades i capitells esculpits amb motius vegetals, animals i antropomorfs, en clara influència de l’escola ripollesa. La resta de la façana, restaurada al segle XX, manté l’equilibri original de la construcció. A l’interior, la restauració ha deixat la pedra nua a la vista, ressaltant la senzillesa i monumentalitat de l’edifici.

Històricament, l’església apareix documentada des del 917 i va ser reconstruïda entorn del 1050, amb una nova consagració el 1173. En segles posteriors, es van afegir diverses capelles laterals, eliminades durant les restauracions del segle XX. Recentment, el temple ha estat objecte d’una acurada restauració dins el programa Romànic Obert, que ha permès preservar aquest patrimoni arquitectònic per a les generacions futures.

Al MEV, Museu d’Art Medieval de Vic es conserven restes de pintures murals i dues lipsanoteques romàniques d’aquest temple.

Dates de visites guiades gratuïtes a l’església:

Diumenge 08/11/2026 – 11 h
Diumenge 31/01/2027 – 10 h (Festa dels Tonis)
Diumenge 25/04/2027 – 11 h
Diumenge 20/06/2027 – 11 h
Diumenge 05/09/2027 – 11 h (Festa major)
Diumenge 07/11/2027 – 11 h

El punt de trobada és davant l’església, 10 minuts abans que comenci la visita.

Es recomana reservar la visita amb antel·lació des de l’apartat de Programació.

Villa Carmen

Villa Carmen és un dels edificis patrimonials més emblemàtics de Santa Eugènia de Berga. Té l’origen en l’antic mas Gener de la Plana, documentat des de l’edat mitjana i vinculat al Bisbat de Vic i a diverses famílies. La torre residencial que li dona l’aspecte actual es va construir a la segona meitat del segle XIX. D’arquitectura eclèctica, destaca per l’escala monumental, la façana simètrica i els jardins. El nom podria fer referència a Carme Juncadella, esposa d’un dels propietaris.

Deshabitada des dels anys setanta, la finca es va deteriorar per l’abandonament, fins al punt que se’n temia la pèrdua de parts. L’Ajuntament la va adquirir el 1997 per preservar-la i, especialment els darrers anys, hi ha impulsat obres per evitar-ne el deteriorament irreversible: reparació de cobertes, consolidació estructural, rehabilitació de façanes, tractament d’humitats i restauració dels tancaments exteriors.

Les actuacions han estabilitzat l’edifici i recuperat les façanes i les cobertes. Resta pendent, però, la rehabilitació integral dels interiors i la definició dels futurs usos. De titularitat municipal, Villa Carmen continua formant part del patrimoni arquitectònic local, mentre s’estudien projectes per culminar-ne la recuperació i garantir-ne el futur.

Casal de Sala-d’Heures

El Casal de Sala-d’Heures és un dels elements patrimonials més singulars del terme de Santa Eugènia de Berga. L’origen d’aquest indret es remunta a l’edat mitjana: la primera referència documentada a la casa d’Heures és del segle XII, quan hi havia una residència fortificada vinculada al terme del castell de Taradell. D’aquell conjunt medieval encara es conserva la capella romànica de Sant Joan, així com diverses restes arquitectòniques que formen part d’un conjunt declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

El casal actual és una gran construcció d’estil neoromànic edificada entre els anys 1930 i 1934, que es va aixecar a prop de l’antic emplaçament medieval. Durant la Guerra Civil espanyola, aquest indret també va tenir un paper destacat. La proximitat amb el camp d’aviació republicà del pla de l’Omeda va fer que el casal fos utilitzat com a lloc d’estada i protecció per diverses personalitats del bàndol republicà, entre les quals el president del govern Juan Negrín, el president de la República Manuel Azaña, el ministre Indalecio Prieto o la dirigent política Dolores Ibárruri.

Actualment el casal i la finca que l’envolta formen un conjunt històric i paisatgístic de gran valor dins el territori de Santa Eugènia de Berga. Es tracta, però, d’una propietat privada i no és visitable.

L’aeròdrom de la Guerra Civil

Durant la Guerra Civil espanyola, l’entorn de Santa Eugènia de Berga va tenir un paper rellevant en la història de l’aviació militar. L’any 1938 el govern de la República va construir un camp d’aviació al pla de la Quintana, en una zona situada entre els municipis de Sant Julià de Vilatorta, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga.

Aquest aeròdrom formava part de la xarxa de camps d’aviació que l’aviació republicana va crear per donar suport al front de guerra. El conjunt disposava de diverses instal·lacions militars, entre les quals hi havia hangars, un polvorí, refugis antiaeris, un búnquer i diversos refugis elementals destinats a protegir el personal i el material.

Actualment encara es conserven alguns d’aquests vestigis repartits pel territori. Diversos refugis i estructures militars formen part d’un itinerari històric senyalitzat que permet recórrer els principals punts de l’antic aeròdrom i conèixer el paper que aquest espai va tenir durant la Guerra Civil.

Aquest conjunt constitueix avui un espai de memòria històrica que recorda un episodi important de la història contemporània del territori.